divendres, 18 de febrer del 2011

7 PUNTALS PER UNA ARQUITECTURA SOSTENIBLE


aaSERMEL, arquitectes
PAISATGE URBANISME EDIFICACIÓ
Creat el 10/08/2010

Objectius d’un edifici-urbanisme-paisatge1 sostenible
1.       Identificació dels valors ambientals, paisatgístic i patrimonials del territori
2.       Protecció de l’entorn i de les persones que han d’habitar-hi1
1Aquesta paraula engloba qualsevol tipus de projecte arquitectònic que es vulgui portar a terme.


Requisits a complimentar en el disseny de l’edifici sostenible:

1.       Emplaçaments sostenibles:
a.       Alterar el mínim possible l`hàbitat
b.      Decantar-se per emplaçament amb infraestructures existents
c.       Recuperació de sòl contaminats. Atenció a la fonamentació!
d.       Gestió correcta de les aigües de tormentes, que limiti l’arrossegament de materials
e.       Impacte mínim sobre el microclima

2.       Eficiència en l’ús de l’aigua:
a.       tractament de les aigües grises i recuperació d’aigües plujanes per al regim de recàrrega de l’aqüífer local.
b.       Retroalimentació en l’ús intermedi pel reg: superfície de coberta

3.       Eficiència energètica en els edificis i atmosfera saludable:
a.       Optimització del rendiment energètic amb l’aïllament tèrmic de totes les cares de l’envolvent
b.       Evitar ponts tèrmics i fugues tèrmiques
c.       Potenciar l’ús d’energies renovables
d.       Verificar que l’edifici dissenyat compleix els requisits de baix consum
e.       Recuperació de l’escalfor interior. Sistema Passivhaus
f.        Evitar desprendiment de gasos tòxics en cas d’incendi

4.       Materials de construcció respectuosos amb el medi ambient:
a.       Preferència d’utilització de materials reciclats o d’origen local o regional
b.       Utilització de matèries primeres que pugui ser ràpidament renovades, com la fusta certificada o el bambú
c.       Que l’aire interior sigui renovat amb un sistema eficaç de ventilació
d.       Fomentar l’ús de materials que no emetin olors ni gasos irritants
e.       Localització de focus de contaminats químics, per evitar-ne la proximitat a espais habitables

5.       De les instal.lacions
a.       Minimització de les instal.lacions amb proteccions dels edicis per mitjans naturals: ombres, pèrgoles, plantacions de fulla caducifòlia
b.       Control individualitzat de sistemes tèrmics i de ventilació i il.luminació
c.       Correcta dosificació de temperatura i humitat, evitar temperatures excessives i capricioses.
d.       Millorar la capacitat de llum  de dia i captació solar a l’hivern
e.       Evitar l’aire condicionat, en la mesura del possible i a tota costa!

6.       Minimitzar els  residus de construcció i demolició
a.       Gestió dels residus de la construcció
b.       Rebliment en la pròpia obra o llocs propers

7.       Calcular el cost de cicle de vida de la construcció.
a.       Preguntar-se per la vida útil de l’edifici o l’activitat
b.       No fer excessos en les inversions
c.       Elaborar Plans d’etapes durant la vida útil de l’edifici
d.       Elaborar manuals de manteniment i millora
e.       Tenir en compte que sempre calen millores i adaptacions

Requisits a complimentar en el disseny de l’urbanisme i el paisatge sostenible:

        I.      Procurar pensar una ciutat, un carrer, un barri, un paisatge amb respecte i visió de futur

     II.      Començar primer a pensar com ha de ser la gestió d’aquest espai 

  III.  Fer el projecte en base a una gestió sostenible del medi natural o urbà.

dimecres, 9 de febrer del 2011

LA CASA DE LES PEDRERES



LA CASA DE LES PEDRERES
10  de desembre 2009

La cerca constant de l’essència de les coses. EL procés de simplificació és llarg. Anar filtrant per arribar a allò mínim per a construir una casa.
Pensar en una casa per a viure. El viure-hi com objectiu.
Una casa que tingui caliu d’estada en el seu estat final, però passant per la disciplina de l’austeritat en els materials, en els sistemes constructius, en la manera de viure. Sempre depurant cada un d’aquests processos.
Formigó, fusta i vidre són els materials més comuns i simples d’avui que permeten voladissos de dos metres per tal de poder aprofitar l’espai inferior com a pas de cotxes i jardí a la vegada. Hem cercat la doble o triple funció dels espais. Tots els espais són visibles i són paisatge. El jardí és el revestiment de la casa. Amb el pas del temps, aquesta vegetació haurà crescut i serà la casa. Pensar una casa voltada de natura, una casa dalt d’un arbre, és un somni fet realitat.
Calia aconseguir tots aquells matissos de llum i ombra que se senten quan s’està en un bosc. Una casa que té una progressió d’intensitats de llum. Des de les vidrieres del passadís fins al fons de la parcel.la, on s’encasta en el terreny.
Començar per la manera de fer el mínim impacte en les visuals del carrer, amb poca alçada en el primer volum de fusta que veu el vianant. Seguint, per minimitzar l’impacte contra el terreny, encastant la casa en la roca i deixant passar el jardí per les vores, propiciant el pas de la vegetació pel pendent fins travessar tot el llarg de la parcel.la.
L’esforç de l’estructura de formigó per aixecar tot el volum  par tal d’arribar a la part de dalt del terreny i ubicar-hi la sala d’estar per poder aprofitar el sol.
Funcionament climàtic:
Una casa pensada en l’aprofitament dels mitjans naturals del sol i l’ombra, l’orientació per la ventilació creuada, per al seu condicionament ambiental. També disposa calefacció a gas com a suport en dies núvols o gèlids.
En el nivell superior s’hi ubica la sala d’estar, orientada est-oest per tal d’evitar el sol de sud a l’estiu. El ponent d’estiu es combat gràcies a la ventilació creuada i les persianes de lames orientables. En canvi a l’hivern, el primer sol de l’est ja entra a la sala d’estar i a la tarda ja torna a entrar per la vidriera de ponent.
En el nivell intermig hi ha les habitacions, les quals són cel.les situades al costat d’una gran galeria orientada a sud total. Les habitacions s’obren de dia a aquesta galeria permetent que entri el sol. La gran vidriera permet estar enmig dels arbres que hi ha a tocar d’aquest espai. A l’estiu, una pèrgola coberta de vinya verge fa ombra a la vidriera, evitant-ne la insolació directa. La ventilació creuada des de el fons de la galeria, i les habitacions que tenen les finestres a nord, recullen aire exterior que circula cap a la boca d’escala fent un corrent d’aire ascendent i desemboca a la sala d’estar, la qual, amb una de les finestres obertes al jardí, buida l’aire calent. A l’hivern, en canvi, aquesta gran vidriera permet captar gran quantitat d’escalfor que es reparteix per la casa.
Gradació funcional d’espais:
Enmig d’una parcel.la amb sis metres de desnivell s’hi situa una casa. En la seva planta baixa, a nivell de carrer s’hi col.loquen els espais relacionats amb el carrer i la vida de la ciutat, l’accés de vianants, el despatx d’arquitectura, la bústia i l’accés rodat, el garatge.
Cal pujar fins a la meitat del desnivell de la parcel.la per fora del jardí per tal d’accedir a l’habitatge. Entre arbres i pedres i gràcies a una escala d’estesa ampla s’ha reduït el desnivell a la meitat. S’accedeix a l’habitatge a través d’una plataforma que ens acosta a la porta. D’altra banda fer la casa separada del terreny permet no tenir reixes. Un cop s’entra a la casa hi ha una galeria que exerceix la doble funció de rebedor i gran galeria, que permet la comunicació amb les habitacions. Totes les peces són cel.les tancades per portes doble corredisses que desemboquen en aquesta galeria. Aquest cos de fusta que conté totes les peces íntimes de la casa s’encasta en el terreny a nivell de l’entrada. Entre aquesta capsa de fusta i el terreny hi queden les zones humides, banys i safareig, que estan ventilats a la manera dels patis anglesos, que queden enterrats i ventilen per unes claraboies. Les finestres de les habitacions estan arran de terra per tal d’orientar la llum a nivell de terra per poder jugar aprop de les finestres i orientar la vista al jardí, que queda en el nivell inferior. Seguint la galeria, una escala metàl.lica en porta a la planta superior on hi ha la sala d’estar i on es torna a retrobar el terreny. Tot l’esforç d’aixecar l’estructura cap amunt s’enten ara, doncs es recupera la superfície de terreny ocupat per les habitacions en forma de terrassa i es retroba el jardí. La sala d’estar pensada com un espai tancat enmig del jardí, com si fos un porxo. Tornem  a la doble funció dels espais, una sala d’estar-porxo. El forat d’escala fa de separació entre l’estar i la cuina. Una cuina funcional.
Aspecte dels materials:
Una sala d’estar fet amb bigues de fusta laminada i entrebigat de suro ja permet aïllar de la intempèrie. Les vidrieres permeten filtrar el sol d’entrada que s’acumula en el paviment de pedra natural i no deixen  sortir l’escalfor.
La fusta laminada és el protagonista de les habitacions. El material de tancament i d’acabat es resol amb una sola fulla de fusta. L’objectiu va ser triple, aconseguir amb una secció de 12 cm, un suport de tancament, un material d’acabat interior que fos confortable i tenir un acabat exterior que s’adaptés a la nostra idea de viure en la natura. Aquest va ser el repte més gran de la casa, ja que  a més a més volíem aconseguir rapidesa de muntatge per abaratir costos en temps de muntatge, en temps total d’obra. Després de la preparació de les peces, el muntatge només va trigar tres hores.
La vegetació. La natura que tant anelem. EL repte de triar espècies de ràpid creixement per tal que el vestit de la casa hi fos present en poc temps. Van ser dos anys que va trigar a créixer la plantació que havia de donar-nos privacitat. Per això, el jardí es va fer com una partida d’obra més. Es va fer abans inclús que la fusteria, doncs era el nostre material d’acabat. Pensem en el jardí com un material d’acabat que cal cuidar i fer créixer com la part més important de la casa. La casa sense el jardí no estaria acabada. Mirar a fora és el tot d’aquesta casa.
Per últim, parlar del formigó. El formigó com el material que ha permès fer tots aquests processos. El formigó fa l’esforç colosal d’aixecar l’estructura recolzant-se només sobre quatre potes i permet tenir vistes més enllà del carrer. Un formigó, que d’altra banda s’ha deixat vist, com si fos la pedra d’una paret de maçoneria. Un material d’acabat rugós i imperfecte que fa que cada centímetre sigui diferent un de l’altre. En definitiva, una textura que té l’empremta de tot el que li ha passat abans, l’encofrat, les fulles, i que resistirà l’empremta del que vindrà en un futur.